Reflexionant...

S’apropa el final del trimestre i amb això el final del nostre Pràcticum I. Hem pogut compartir molts moments en els nostres centres de pràctiques i hem pogut veure i aprendre, almenys en el meu cas, com és la realitat psicopedagògica. Fins al moment havíem fet molts treballs sobre resolució de casos en situacions hipotètiques, però gràcies a les pràctiques portades a terme, hem pogut veure com gestionar realment totes aquestes situacions que es donen a la realitat. He après la importància que juga el psicopedagog a un centre educatiu, mai havia estat a un centre on la figura del psicopedagog fos tan important, ja que en moltes escoles no els hi atorguen el paper i la rellevància que els hi toca.

He pogut aprendre moltes coses sobre la malaltia a la que vaig fer referència en publicacions anteriors, així com de molts altres aspectes. Potser destaco la neurofibromatosi perquè no havia sentit parlar mai d’ella i em va cridar molt l’atenció, va despertar en mi curiositat i ha fet que investigués sobre el tema. He pogut veure també com es pot treballar amb un nen cec a l’aula a la ESO, com s’organitzen les reunions amb l’EAP, CSMIJ, amb els pares, com es treballa amb un gran nombre d’alumnes nouvinguts...entre moltes altres coses més.

Gràcies a la gran diversitat que hi ha en aquesta escola, he viscut de primera mà com les psicopedagogues del centre treballen colze a colze amb la resta d’equip docent del centre així com amb diversos serveis de la zona. He pogut aprendre que, tot i ser una feina força difícil, si es treballa de valent, se li pot oferir les atencions que necessita una alumne que presenta dificultats dins una aula ordinària. L’aspecte que més m’ha agradat d’aquesta escola, és com el seu objectiu principal és aconseguir que els alumnes que presenten alguna necessitat puguin continuar dins de la seva aula ordinària i no haver-los d’escolaritzar a una escola especial. Consideren que si es fa un bon treball i es disposa dels recursos suficients, és possible que el nen no necessiti anar a una escola especialitzada perquè potser podran ensenyar-li el mateix.

Crec que tenir aquesta visió de l’educació, és un punt molt positiu en aquesta societat, ja que molta gent aposta i defensa la igualtat d’oportunitats però després no fan res perquè això es pugui portar a terme. He pogut veure la gran quantitat de feina que requereix, però he vist que si realment creus en això, ho fas amb il·lusió i  tens un bon equip al darrera que et recolza, tot es pot aconseguir.

Experiment molt interessant sobre el racisme

M'agradaria compartir amb vosaltres un vídeo que em sembla força interessant. És un experiment que es va portar a terme a Guatemala on es van agafar nens de 3 a 12 anys per demostrar que des de ben petits estem marcats per estigmes socials. Desitjo que us agradi!

Els pares de nens autistes exigeixen a Salut una atenció actualitzada per als seus fills

M'agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta noticia que considero força interessant, ja que s'explica una mica com els pares denuncien la poca formació que hi ha i la falta d'informació i orientació, que reben per part de les entitats, per poder actuar de la millor manera possible a casa, per poder entendre als seus fills.

Des dels ulls dels nens...

L'altre dia vaig veure un vídeo molt interessant que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, és antic, potser molts de vosaltres ja ho heu vist, però penso que està molt bé.  És un vídeo que convida a tots a mirar als altres com ho fan els nens. La reacció que adopten els infants en veure a una nena amb discapacitat i la reacció que adopten els adults és ben diferent... Amb aquest vídeo el què es vol transmetre és que la diferència la marca qui els mira, no la discapacitat en si. 

A veure que us sembla!

El plaer de la lectura?

L'altre dia, a les pràctiques parlàvem de la importància d'anar-se renovant en el món de l'educació, ja que en moltes escoles es continua treballant de la mateixa manera que fa 20 o 30 anys. Suposo que com a molts de vosaltres, penso que la motivació juga un paper fonamental en l'aprenentatge, però moltes vegades aquest fet s'oblida i només es volen fer feines que contrastin aquells aprenentatges per tal de poder demostrar a casa tot el què es treballa a l'escola, o simplement per poder valorar amb una nota quantitativa els resultats.
Vaig trobar un dibuix d'en Francesc Tonucci, (conegut també  pel pseudònim Frato, és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià), que m'agradaria compartir amb vosaltres, ja que explica molt bé aquest fet.