Educació

Educació

lunes, 30 de noviembre de 2015

El paper que juga la família

L'altre dia vaig poder assistir a una reunió amb el responsable de l'EAP, la psicopedagoga del centre i els pares d'un alumne. Vaig poder viure en primera persona les dificultats que es troben algunes famílies en el seu dia a dia. Des de problemes per poder posar límits (fet que afecta de manera molt important al desenvolupament i comportament dels infants) fins a problemes econòmics greus. Totes aquestes dificultats amb les quals moltes famílies es veuen immerses, tenen una repercussió molt rellevant en l'actitud que adopten els nens. 

Els pares en compartir amb nosaltres com era el seu estil de vida, van fer que poguessin entendre una miqueta més el comportament d'aquell nen en concret. Moltes vegades, hi ha gent que no hi veu més enllà del mal comportament que té aquell alumne, o de les actituds negatives que té, però és molt important tenir una visió molt més global per poder entendre la situació. Si que és cert que el nen del qual parlàvem pateix un trastorn de conducta, entre d'altres dificultats, però cal tenir present, que si a casa les coses funcionessin mínimament de manera adequada, la situació milloraria, no vull dir que les dificultats que presenta el nen desapareixerien, ni molt menys, però si que considero que un clima favorable facilitaria la situació i faria que moltes de les situacions que es donen es poguessin reconduir d'una manera molt més fàcil.     

2 comentarios:

  1. Hola Sara, estic molt d'acord amb el que comentes. Cal mirar l'alumne d'una manera global, i analtitzar els diferents contextos i les persones en els quals conviu i interactua, ja que l'acabaran influenciant i repercutint, de manera més o menys positiva depenen del cas i la situació, en com s'acabi mostrant a l'aula i al centre.

    ResponderEliminar
  2. Completament d'acord amb el que dieu les dues..., de fet quan parlem de fer una avaluació psicopedagògia un dels factors importants d'on treure informació és la família i el seu context. Val a dir també, no se si ho diré bé, que al DSM-V, quan parla de trastorns i dels seus "símpotomes", al final en alguns trastorns acaba dient que s'ha de donar en els diferents contextos a l'aula i a casa (en l'estad amb la família), per això és molt important la bona entesa i la bona comunicació amb la família.

    ResponderEliminar